El peu li comenta a la mà, la tranquil·litat que li dóna saber que, arribat el moment, ella li tallarà curosament les ungles. I la mà li confessa al peu, quant afortunada se sent de saber que ell la durà a cercar les tisores, per poder-les-hi tallar.
Era la reixa del balcó de la casa en la qual vivien
el Josep i la Ramona en la dècada des vuitantes.
Ja no existeix.
Algú va enderrocar la casa i han fet pisos.
Era una reixa meravellosa,
forjada a mà a finals del segle XIX.
Forma part d'una sèrie dedicada al tracte vexatori que es profereix als animals, fins i tot en nom de la ciència, la pedagogia, la cultura o la tradició.
Quan les coses no van bé, sempre hi ha algú que paga els plats trencats, independentment que la vaixella sigui o no sigui seva.
Si és veritat, com es sol dir, que hi ha dos tipus de família: la trobada en néixer i la triada en créixer, la Ramona i el Josep, per tria mútua i voluntat compartida, formen part de la meva família.
Crec que tot canvi, sigui quin sigui, necessita una bona dosi d'higiene prèvia.
L'Anna estima el món vegetal. Té una facilitat innata per comunicar-se amb les plantes. I això es fa palès al jardí de casa, al seu jardí.
