El peu li comenta a la mà, la tranquil·litat que li dóna saber que, arribat el moment, ella li tallarà curosament les ungles. I la mà li confessa al peu, quant afortunada se sent de saber que ell la durà a cercar les tisores, per poder-les-hi tallar.
Era la reixa del balcó de la casa en la qual vivien el Josep i la Ramona en la dècada des vuitantes. Ja no existeix. Algú va enderrocar la casa i han fet pisos. Era una reixa meravellosa, forjada a mà a finals del segle XIX.
Forma part d'una sèrie dedicada al tracte vexatori que es profereix als animals, fins i tot en nom de la ciència, la pedagogia, la cultura o la tradició.
Si és veritat, com es sol dir, que hi ha dos tipus de família: la trobada en néixer i la triada en créixer, la Ramona i el Josep, per tria mútua i voluntat compartida, formen part de la meva família.
