2.4.13


Cancó de l'amor mal entès.-


Com de la flor
es pren l'essència,
el futur em va ser pres.

Mai faré prou penitència
ni em serà donat mai més
el do de la innocència.

El meu càstig és palès.



Quin amor més mal entès
i quanta solitud amagada,
com l'escorpí sota les pedres,
sempre a l'aguait dels udols
afligits de l'ànima.

Va ser com matinar de nit,
traint la matinada,
i no havia comprat espelmes
per fer un camí amb tants revolts
i tantíssimes llàgrimes.