Arribo a casa,

és fosc i tard,

i estic cansat.

Poso la tele,

per escampar la boira

metre sopo,

i transmeten les imatges

de la mort d'en Gaddafi

per enèssima vegada.

Mentre veig l'espectacle,

em passen pel cap

altres de semblants

relatives a la mort

d'en Kennedy,

d'Anwar al-Sadat,

d'Indira Gandhi,

d'en Ceaucescu,

d'en Saddam,

i penso en la inconsciència

que tenen els polítics,

de la seva fragilitat.

Avui

no sé si podré

dormir en pau amb el món.