11.2.09

Marxo
senzillament perquè em demanes
que deixi de ser l'home
del qual et vares enamorar.
Si et demanava un llaç,
per què m'has ofert un nus?.
Em quedo sol.
Em quedo sol però ben acompanyat.
Tot és com ha de ser.
Tot és on ha de ser.
No em preocupa el que ara facis.
Em preocupa el que ara et pugui succeir.
Ens ha mancat tendresa.
La tendresa és patrimoni dels humils.
Estic agraït als meus dubtes
per permetre'm seguir sent qui sóc.
Ah!, i no vull oblidar-te.
No vull oblidar res
perquè, la manca de memòria,
només és instint
i, les coses realment importants,
són aquelles que es poden recordar
sense cap necessitat
d'anotar-les a l'agenda.
Et recordaré sempre.