31.12.08

L’amor no és un propòsit.
L'amor no es decideix.
L'amor brolla,
inesperat,
sobtadament
i, quan arriba,
sempre sorprèn.


L'amor no es pensa.
L'amor se sent,
involuntàriament,
sense remei,
sense penyores,
gratuïtament,
sense clàusules,
espontàniament,
com l'aire que respires,
com el sol,
com el vent,
com la vida,
com els pares,
com la por,
com l'hivern,
com la pluja,
com el zel,
el dolor
o el batec.


L'amor no és un propòsit,
ni es pot pretendre,
ni es pot evitar.
L'amor no es pensa,
ni es pot triar
la seva mesura
ni la seva intensitat.