18.6.08

No tenim cap complicitat il·lícita.
Cap infidelitat no ens demana ser purificada.
Ni tan sols tenim un record
que ens declari aliats temporals.
Tot resta silent
dins la feixuga calma dels somnis.
Persistents, coratjosos i perllongats somnis.
La nostra condemna és palesa.


No hi ha carn.
No hi ha sang.
No hi ha nafres.
Sols hi ha mitologia,
l'alba efímera d'allò nou
i tota una eternitat per suïcidar llunyanies.


És el moment.
L'íntim i fatídic, però necessari moment
de la caiguda dels llorers.


El silenci ha demanat la paraula.
Hi ha un alenar de tarongina per tot.
I un cantant jueu fa gàrgares de fel
abans d'inaugurar el jubileu.